“Arrancar un cep seria com arrancar-nos nosaltres mateixos”

«El primer cop que en Ton Mata ens va portar a veure el Turó d’en Mota, jo no volia marxar. Hi ha alguna cosa especial en aquesta vinya que no es pot explicar, cal anar-hi. Algú que hagi experimentat el mateix que jo quan hi vaig anar potser diria que és un lloc beneït, espiritual o ple d’energia positiva. Jo només diré que hi ha alguna cosa molt especial en aquesta vinya que em fa descriure’l com mai he fet amb cap altre trosset de terra plantat amb ceps.

Turó d’en Mota significa “el turó de la família Mota” i fou plantat l’any 1940. Els ceps són retorts, gruixuts i sembla que han tingut una vida bona, però dura, i cadascun d’ells té la seva pròpia aparença i personalitat de tal manera que tots podrien tenir un nom propi fàcilment. La parcel·la no és gran, només 0,97 hectàrees i fa un parell d’anys el número de ceps es va reduir d’una manera abrupta i trista. Aparentment aquella nit havia estat plovent i algú va lliscar amb el cotxe pels camins enfangats que envolten les vinyes i va impactar amb el Turó d’en Mota, emportant-se uns 10 ceps amb el xoc. Desafortunadament aquests ceps no van tenir la sort del conductor, que va sortir de l’accident amb vida.

Com pots explicar a algú la gran importància que aquests ceps tenen per la família propietària, com explicar el seu valor, que són irreemplaçables? En Ton Mata un cop va dir que “arrancar-ne un seria com arrancar-nos nosaltres mateixos”, el que ens pot donar una idea del que devia sentir quan va saber el que havia passat.

Estic contenta, però, que després de 76 anys de vida la major part d’aquesta vinya resti encara intacta, perquè això vol dir que podrem continuar gaudint del meravellós vi escumós que surt dels seus ceps. És, amics meus, extraordinari.

Unes 3.000 ampolles surten dels aproximadament 4.400 kg de xarel·lo, veremat a mà cada any. Fermentat primer en roure durant 2 setmanes i envellit un mínim de 120 mesos en els cellers de Recaredo, aquest vi és únic en molts aspectes. Quan la primera anyada (1999) va sortir, va ser el primer escumós del Penedès d’una sola vinya elaborat mai, i també el primer monovarietal de xarel·lo. És la perfecta expressió de la terra on creix i clarament pots olorar i tastar el sòl calcari, el romaní, la farigola i el fonoll que creixen al turó que hi ha al costat de la vinya, tot i els 10 anys de criança, és encara fresc i vibrant.

Així doncs, tots aquells de mentalitat estreta que no creuen que el vi escumós pugui envellir… serà que no han tastat mai el Turó d’en Mota. Han passat tres anys des de la nostra visita a aquella fantàstica vinya i, honestament, haig de dir que la trobo a faltar. Cada vegada que passo amb el cotxe per la sortida de la carretera que duu al Turó d’en Mota, situat a les afores de Sant Sadurní d’Anoia, penso: “la pròxima vegada conduirem cap allà només per saludar i veure com està la vinya”. Però no, finalment mai ho faig i, ara que estic aquí a Suècia, no puc deixar de pensar en els meus amics, els ceps del Turó».

Anna Wallner
Glass of Bubbly
Març de 2016